QUÈ FEM

La infecció pel VIH és un problema de salut pública. A Espanya, 146.500 persones viuen amb VIH i es diagnostiquen al voltant d’uns 4.000 casos nous a l’any. Actualment hi ha dos grans reptes a Espanya:

​

1.  Infradiagnòstic, es calcula que al voltant de 20.000 persones estan infectades i no ho saben.

​

2.     El diagnòstic tardà, que es produeix en el 48% dels casos i és especialment freqüent quan la via de contagi és heterosexual ( en aquest cas, el diagnòstic tardà arriba al 57%) i entre la població d’edat més avançada.

​

En aquest escenari, resulta descoratjador saber que a Espanya el 86% de persones que van ser diagnosticades de VIH va tenir al menys una oportunitat de diagnòstic perduda en els tres anys anteriors al diagnòstic final (Gargallo-Bernada, et al. Oportunidades perdidas en el diagnóstico de la infección por el virus de inmunodeficiencia humana en la Comunidad de Aragón. Importancia del diagnóstico tardío. Enferm Inf Microbiol Clin. 2019; 37:100–108. DOI: 10.1016/j.eimc.2018.03.007).

 El servei d'urgències és un de les principals llocs assistencials de contacte dels pacients amb l'hospital. En el cas que ens ocupa, el del pacient portador d'una infecció pel VIH no coneguda, el servei d'urgències és un punt de contacte habitual per a molts d'aquests casos i, en ocasions, l'únic del Sistema Nacional de Salut en el que el pacient consulta quan té problemes d'índole sanitària. Cal destacar que, en l'article abans esmentat (Gargallo et al.), una de cada tres oportunitats de diagnòstic perdudes es va produir als serveis d'urgències. No obstant això, la pràctica clínica habitual en els nostres serveis d’urgències no inclou la petició de serologia de VIH, ni de forma rutinària ni en pacients que consulten per processos en els que és conegut que la prevalença d’infecció pel VIH és superior al de la població general. Possiblement, les úniques excepcions són aquelles situacions en els que el quadre clínic que motiva la consulta urgent està directament relacionat amb malalties definitòries de sida o en les que el descobriment d'aquesta infecció oculta per VIH modifica l'actitud terapèutica o el maneig del pacient a urgències.

​Des de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències (SoCMUE) creiem que les consideracions anteriorment esmentades posen de relleu que l'epidèmia de VIH segueix vigent a Catalunya i que, en conseqüència, resulta obligat posar en marxa mesures urgents que mitiguin tant el seu infradiagnòstic com el diagnòstic tardà. Nosaltres, els urgenciòlegs, podem tenir un paper rellevant en aquest escenari assistencial, ja que el pas dels pacients VIH pels nostres serveis d'urgències ofereix una oportunitat excepcional per desemmascarar aquesta infecció que fins aleshores no era coneguda.